Es regalen abraçades!

Bé, un dia al gimnàs Jorge ens va dir que la gent quant s'abraça manté una certa distància entre ells, per això, Cris i jo vam decidir comprovar-ho.

Un dia de falles ens vam disposar a demanar abraçades a gent desconeguda, amb la que ens anàvem topant, fora de les característiques que fora, edat, sexe, raça... i aquest és el resultat. 

Ens vam donar compte que la gent no té massa objeccions a l'hora de regalar una abraçada a un desconegut, ni tampoc marca una gran distància entre els cossos com podeu observar a les fotografies. Tant costa regalar una abraçada o tan sols són prejudicis nostres?

DANCE WITH ME

Per a que dir res més? crec que ja està tot dit....

Completa confiança

Ahir al gimnàs, quan portava els ulls tapats i la meua parella Cistina em conduïa per tots els racons possibles, va comprovar que em deixava portar amb total confiança i una gran seguretat.

Realitzarem tot tipus de moviments variats, sempre acomodant-me a la seua conducció, a més, també férem salts i desplaçaments a gran velocitat a tot arreu de les instal·lacions. Ens compenetrem d'allò més bé! 

Per sorpresa meua també em vaig sentir bastant segura amb la resta de companys, els vaig donar un vot de confiança i em vaig deixar dirigir. He de dir que segons la persona que et guia et transmet més seguretat que una altra, no és el mateix que t'agafi una mà amb soltesa flaquejant que una altra amb una subjecció forta, segura i confiada.

Pel que respecta a l'ultima activitat estic un poc decebuda, noto que no avancem, pot ser perquè nosaltres dues necessitem més temps per preparar l'actuació o perquè estem escasses d'idees, no sé. Amés, vam tenir un xicotet contratemps, la risa contagiosa que no ens va deixar fer un bon treball. 

Espere que en les pròximes sessions la tasca vaja endavant i fem un treball de qualitat, sé que nosaltres podem! =)

Comencem a soltar-nos.

Després de veure l'actitud dels companys l'altre dia al gimnàs me n’adono que anem avançant tant en els treballs individuals com en els col•lectius. Comencem a sentir el moviment del nostre propi cos i a expressar-nos amb llibertat i sense rubors.

El fet de tenir els ulls tapats et facilita de vegades,la soltesa dels moviments ja que les vergonyes s'evadeixen donant pas a un treball realitzat de forma còmoda i natural. I l’ultima activitat que vam realitzar al gimnàs amb música és un exemple clar. Amés, m’agrada molt treballar amb música perquè personalment em sento més agust per moure’m i deixar sortir allò que tinc al interior.

Poc a poc el treball de qualitat a classe es va notant, així que endavant companys!