sábado, 21 de abril de 2012

Frozen

L'altre dia vam dur a terme en la sessió d'expressives el Frozen. He de dir que ha sigut una experiència grata per al meu gust. Quan al gimnàs per parelles observàvem com la resta dels company realitzava el Frozen era impactant, pareixien verdaderes estàtues immòbils, per uns segons el temps es paralitzava.

Respecte a la pràctica realitzada a la biblioteca de la universitat i al hole, va estar molt bé, però crec que s’ha de treballar i organitzar molt més per a optimitzar els resultats... Per altra banda, no em vaig sentir gens còmoda quan, una de tantes vegades, ens vam tirar al terra i una xica que em va veure estesa pensava que m'havia passat algo. Ella em preguntava que si em trobava bé i de mentre jo estava tirada en el sòl immòbil i sense dir-li res, vaig veure que estava sofrint de veritat i eixa sensació no em va agradar gens, vaig arribar a tindre remordiments.

Aquest és el vídeo que vaig gravar del Frozen al gimnàs, espere que el gaudiu encara que no s’aprecia igual que a la realitat. =)

 

viernes, 20 de abril de 2012

David s'expressa


Per a Pasqües se'ns han donat dues opcions de treball i nosaltres ens hem decantat per la segona.
El nostre protagonista es diu David i té 7 anys. Ha sigut molt fàcil treballar amb ell ja que és molt espontani, no coneix la vergonya i entenia ràpidament el que li demanàvem.
Ens vam introduir en el contact, la improvisació amb música i també recordàrem la sessió en la qual vam fer una improvisació amb dos objectes (una polsera i un rellotge) i li ho proposàrem a ell però amb dos objectes diferents (la cadireta i la sabatilla) alhora que escoltava la música, perquè els usés segons el que la imaginació li anava suggerint.
Les ganes de David van contagiar al seu germà Toni de 3 anys, que també va voler participar en algun moment. Ens van sorprendre gratament amb les seves actuacions, vam aprendre molt amb ells i ho passàrem fenomenal.
Esperem que gaudiu tant amb el vídeo com ho vam fer nosaltres.
PD: volem agrair l’ajuda de la nostra companya Ana a l'hora de fer el vídeo. Així i tot, té alguna errada.


domingo, 15 de abril de 2012

Reflexiones en Cerdeña




PEQUEÑA REFLEXIÓN DESDE CERDEÑA:    

En una de las primeras sesiones se nos pidió que contáramos cuales eran las experiencias que habíamos tenido con la Expresión Corporal. Para mí como para la mayoría, se había limitado a los malabares, los bailes y algún que otro juego de gestos faciales para mostrar alegría, enfado, tristeza, etc. Ahora, en medio del camino me doy cuenta que mi abanico era muy pequeño, incluso, se desviaba de lo que hoy significa para mí la Expresión Corporal.

Ahora sé que es todo un mundo, que se pueden hacer 1001 cosas, incluso me atrevería a decir que en todo lo que hacemos podemos involucrar la expresión. Podemos sentarnos y levantarnos de manera artística, podemos tocarnos con firmeza y dulzura, podemos subirnos y bajarnos un suéter lentamente y con gracia, podemos mirar con ternura, dureza, fijación o desinterés, podemos transmitir valores  con nuestros gestos y movimientos y que por supuesto, siempre podemos hablar aunque lo hagamos en silencio.

Aquí en Cerdeña he sentido  estas sensaciones entre otras:

Libertad, ganas de descubrimiento, complicidad, magia, nerviosismo, actitud, entrega,…

Lo curioso es que estas sensaciones también las experimento muchas veces en el pabellón de la U.V., en nuestras clases. ¿Quizás  estas clases nos permiten sentir sensaciones que en el transcurso de nuestra vida sentimos?... pero en que pocas clases me había ocurrido, gracias!  O quizás, ¿lo que notamos y cómo lo mostramos en estas clases se puede trasladar a cualquier momento en nuestra vida?, yo pienso que sí, es más, intento que la interacción con la otra persona, con la naturaleza o incluso con mi propio cuerpo sea de manera bella, cubriéndose de magia.

Respecto a ti, mi media naranja, la que me salpica y me contagia en cada segundo de nuestras sesiones y también de mi día a día, decirte que estos aires puros y frescos me han renovado y voy a volver con muchas ganas de dejarme llevar, dejar volar la imaginación y seguir descubriéndonos y aprendiendo juntas… Y como muy bien dice el refrán: “las palabras se las lleva el viento”, por ello, las dejaré escritas en nuestro blog…J

“Abrazos Sinceros”